dijous, 21 de març del 2013

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Cada 21 de març, coincidint amb l'arribada de la primavera, se celebra el DIA MUNDIAL DE LA POESIA i aquest és el poema que Zoraida Burgos comparteix amb nosaltres enguany.

Si vosaltres en voleu enviar algun, feu-ho aquí mateix a través d'un comentari.

11 comentaris:

Martina Duque (3rB) ha dit...

UN ARBRE

Vius entre l’aire.
De nit vas de la terra
a les estrelles.
Quan seràs mort, encara
faràs créixer una flama.


Marius Torres, 1938


COMENTARI:

Aquest poema explica una mica la vida d'un arbre, el descriu i també explica que al morir serà una flama , representa que algú el cremarà.

INS JOAN SOLÀ ha dit...

PIRENENCA

Dins la cambra xica, xica,
en la nit dormo tot sol;
part de fora negra, negra,
la muntanya em vetlla el son.
La muntanya alta, alta,
que se'm menja tot el cel,
se m'arrima dreta, immòbil,
sentinella mut i ferm.
Els meus somnis volen, volen,
cap als plans i vora el mar,
on els meus amors m'esperen
sota el cel assolellat.
Jo somric an els meus somnis
adormit en la nit, sol...
Part de fora negra, negra,
la muntanya em vetlla el son.

Joan Maragall (1902)

COMENTARI: Al principi es tracta d'un poema amorós. Sembla que va dirigit a la seva esposa i als seus fills i filles.
Sembla que fagi molt temps que està a la muntanya, ja que la descriu molt bé i ens explica tot el que passa durant les nits.
També pot ser que sigui mal de muntanya, perquè diu que "la muntanya em vetlla el son" i un dels primers símptomes del mal de muntanya és la manca de son.
Segons el que descriu, allí on és, hi ha un paisatge molt bonic.

Anna Nadal Bañeres 3rB

Iria Agustí Gracia ha dit...

"EL TEMPS"


Aquest vers és el present.

El vers que heu llegit ja és el passat
-ja ha quedat enrera després de la lectura.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra
percepció.

Els mots
són aquí, tant si els llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.


Joan Brossa



COMENTARI:

El poeta català, mentre crea un poema juga amb la realitat que ningú pot negar: mentre escriu pensa en el que llegim en present, després, en el segon paràgraf, nombra de nou el primer (que és el que ja hem llegit). També explica que ens queda llegir el tercer (equival a ser el futur), i en ell narra que no sap si algú ho està llegint o no, però que les paraules hi són igualment i són inborrables.

Iria Agustí Gracia 3r B

INS JOAN SOLÀ ha dit...

Yago barbosa 3rB
Tardor dragoniana
(Joan Ubach -Espock-)

Els arbres ploren l’estiu
mullen de fulles el terra
són llàgrimes de qui aferra
arrel a vida i sobreviu.

Gotes caigudes del niu
per l’aire frisant de la serra,
escampa udol amb sa gerra
però d’elles res se n’en diu.

El temps té el mal de l’hivern
contagia febre de gel,
termòmetre pels opacs;

es diria un lloc d’infern
on florit el sòl de pèl
en fa escorça per a dracs.

Comentari:
Aquest poema ens parla de la transició de la tardor a l'hivern i els canvis que es produeixen durant aquesta.Aquest poema és bastant melancòlic ja que la manera en que descriu els canvis i en la que exposa el què passarà quan marxi la tardor és bastant depriment.

Unknown ha dit...

HAIKU

Cada paraula
és un batec de vida
que vol donar-se.

Joana Raspall

Sergi Batuecas Cervantes ha dit...

NADAL

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.

Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.

Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Joan Salvat-Papasseit


COMENTARI:
Aquest poema parla del Nadal i ho expressa d'una manera que llegint el poema transmet una sensació de calma i tranquil·litat.

Tània Bosch Pifarré ha dit...

ESTENC LA MÀ

Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri d’aquesta teva absència se’m revela
més dòcilment i tot del que pensava.

No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara del qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.

Miquel Martí i Pol

COMENTARI:
Aquest poema parla sobre la pèrdua d'una persona estimada que deixa un record per sempre.

Anònim ha dit...

L'EQUIP DE L'ASSASSÍ
Entre els desastres apilats com sacs,
la vida m'ha deixat el teu amor.
Tant se val el silenci de la nit,
el cotxe negre que ha apagat els fars
i el saxo que se sent, fluix, en la ràdio.
El que ha de ser impecable és el dispar:
perillós y certer. Com tu en la meva vida.

Joan Margarit


COMENTARI:
Aquest poema m’agrada molt ja que trobo que és molt encertat per aquests temps tan dolents que estem passant. Demostra que almenys hi ha alguna cosa que pot amb tot, l’amor.

Mireia Carré

Josep Diaz ha dit...

HOSPITAL DEL MAR

El teu cor batega fort
malgrat la resta del cos,
ets tan lluny ara del port,
en el teu cap s´ha fet fosc.
Al mig d´un gran hospital
com una illa en l´oceà,
vols saber què t´ha passat
i sobretot què passarà.
Tu no pots deixar-me
sense el teu alè,
ni jo vull deixar-te
sola en cap moment.
Tu respira a poc a poc,
tranquil.lament,
que jo et duré l´àire
d´on bufi el vent.
Tu adormida en algun lloc,
serenament,
que jo et vetllo el somni
entre la gent
Entre màquines i tubs
lluites contra el temporal,
en qüestió de dos minuts
t´ha passat tot pel davant.
A la platja dels records
t´imagino tot cantant,
la mar xiula aquells acords
d´un cantautor italià.
I aviat a casa,
començar de nou,
t´espera una barca
en el nostre moll.
Tu respira a poc a poc,
tranquil.lament,
que jo et duré l´àire
d´on bufi el vent.
Tu adormida en algun lloc,
serenament,
que jo et vetllo el somni
entre la gent.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT.


Comentari:

Aquest poema m'agrada força perque s'enten molt be el que vol dir i el tema principal és l'amor i m'agraden molt els poemes sobre els sentiments que li transmet una persona a una altra.

Anònim ha dit...

DESPRÉS

No serà falaguer, l'estiu, i la tardor
-saps prou com l'estimàvem-
serà potser en excés melangiosa.
Quan s'escurcin els dies te'm faràs més
present,
perquè el silenci fa més densos
els records, i més íntim el temps
que ens és donat per viure'ls.
A ulls clucs et veuré: tot serà tu
per la cambra, pels llibres, en la fosca.
Després passaran anys i esdevindràs
translúcida
i a través teu estimaré el futur
potser sense pensar-te ni sentir-te.
Arribaràs a ser una part tan íntima
de mi mateix, que al capdavall la mort
se t'endurà de nou quan se m'endugui.

Miquel Martí i Pol.

Comentari:

Aquest poema m'agrada molt perquè parla d'un amor en un present i futur fruit d'un passat ple de records.

Maria Manen

Joan Puñet Castro ha dit...

AQUEST AMOR

Aquest amor que fa un any em va prendre
i mai no he dit i en silenci em prospera,
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l´ha habitat i poblat.
Aquest amor...:

Aquest amor que fa un any em va prendre
i mai no he dit i en silenci em prospera,
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l´ha habitat i poblat.

VICENT A, ESTELLÉS

Aquest poema, ens expressa com gairebé tots els poemes d'amor, el que sent l'autor o alguna altra persona sobre una parella, perquè la deixat i ara esta trist i gelós... Però sempre pensa que s'arreglarà.